Benedicció de 'Mezonot'

Hem entrat a un dels temes més complicats de la Torà!

Fins a tal punt, que hi havia famíles que feien ‘exàmens’ als candidats de nuvis, parant taula abundant i diversa davant ells per veure si sabien beneir correctament.

Hi havia un rabí a Ieruixalaim que quan veia les dones que tornaven del mercat amb les senalles plenes de menjar, es preguntava ‘i com ho faran amb les benediccions!?’

Per saber quan se diu la benedicció de ‘hamotsi’ i quan la de ‘mezonot’ hem de tenir en compte aquestes normes.

Diferents tipus de 'mezonot'

a. Per ser ‘mezonot’, en primer lloc si en lloc de farina i aigua es tracta de farina i llet o farina i oli, o amb mel, etc, ja directament és ‘mezonot’.

b. Si es farina amb aigua, però li afegeixen un altre ingredient: llet, sucre, oli, mel, o condiments, depèn del gust que tengui: si se noten bé els ingredients afegits fins que li donen un gust diferent, serà ‘mezonot’. Aquí hi ha diferència entre aixkenazites i sefardites: pels aixkenazites, el gust ha de ser molt diferent per convertir-se en ‘mezonot’, mentres que pels sefardites basta que se noti el gust. Jo no sé quines proporcions han de ser, ja que hi ha ingredients que tenen gust fort i basta poc perquè se notin, i d’altres que si no n’hi posen gran quantitat no se notarà. Tot depèn del gust, i no de la quantitat!

c. Si se tracta de farina i aigua i són molt cuits i secs (bescuits = bizcochos), pels sefardim també són ‘mezonot’, tant si són salats o fats com si dolços. Però pels aixkenazites si no tenen mesclats altres ingredients (com ja he explicat a ‘b’) o si no els han pastat amb oli o llet, etc (com ja he explicat a ‘a’) seguiran amb la benedicció de ‘hamotsi’, com és per exemple les ‘matsot’, que els aixkenazites beneeixen ‘hamotsi’ tot l’any, i els sefaradites diuen ‘hamotsi’ només a Péssah’ (com ja explicaré a ‘f’).

d. Si es farina i aigua i la pasta l’han farcida amb metlles, panses, sucre, cabells d’àngel, o empanades de carn o formatge, puré de patates, etc, també és ‘mezonot’. Si se tracta de pasta de pa farcida de carn o formatge, millor menjar-la dins un àpat de pa,

e. fideus o macarrons dins la sopa sempre són ‘mezonot’.

Àpat 'regular'

f. Un «àpat ‘regular’» sempre requereix la benedicció de ‘hamotsi’, tant si és pa com si és un dels anteriors. Per tant si se menja quantitat de 224 grams del que ja hem dit que és ‘mezonot’, automàticament se converteix en ‘hamotsi’ i ‘bircat hamazon’: si sabien que en menjaries tant abans de començar, has de fer la ‘netilà’ i la benedicció abans de començar,

i si has començat amb poca quantitat, i has dit ‘mezonot’, i ara veus que vols menjar-ne més i arribar a la quantitat de 224 grams, pels aixkenazites has de fer ‘netilà’ i ‘hamotsi’ (i bircat hamazon), però pels sefardites és molt més complicat:

1. si no tenies intenció especial i quan acabes de menjar veus que has menjat més de 224 grams, dius la ‘bircat hamazon’ al final. (malgrat no haver beneït ‘hamotsi’)

2. si tenies intenció de menjar-ne poc i canvies d’idea i decideixes menjar més, has de tornar beneir el que vulguis menjar i ja dependrà de a quantitat que vols menjar a partir d’ara: si en vols menjar altres 224 grams, necessites ‘netilà’ i ‘hamotsi’; i si només segueixes menjat fins que el total entre tot el que mengis arribi als 224, has de tornar beneir ‘mezonot’ (ja que al començament no tenies intenció de menjar més) i al final ‘bircat hamazon’.

3. si hem de tenir en compte només la pasta dels ‘mezonot’ o també els altres ingredients (el farcit de carn o de formatge, etc) és una qüestió molt greu, i millor evitar-la. (o sia, menjar 224 grams de pasta)

4. igualment, si menges més de 168 grams peró menys de 244, també entres en dubtes, ja que uns rabins (posquim = legisladors) diuen que a partir dels 168 ja se considera «àpat regular», per tant convé evitar menjar-ne més de 168 i menys de 224 grams.

'Mezonot' dins un àpat de pa

5. si has menjat un àpat normal amb pa, i al final vols menjar pastís, depèn de si és perquè encara tens gana – no necessita cap benedicció; però si és per gust, per deixar gust dolç a la boca, etc, has de beneir ‘mezonot’ al començament, però la ‘bircat hamazon’ del pa al final ja els eximeix.