CATALÀ
PREGUNTA
En el Col.lege nou de la meva filla Ada és obligatori menjar allí. A nosaltres, com la directora ha comprés la necessitat, ens han fet el favor de deixar que porte el menjar de casa, i la fiquen apart dels demés a eixa hora, per a evitar problemes. Ella dina cada dia el menjar que jo li prepare en una oficineta, i allí hi ha una prestageria que te una figura d'un crucifixe. I Ada està diguent-me que sent que allí no deu de fer les berajot del menjar, que podria eixir al pasillo i fer-les i després tornar a entrar, que encar que s'asenta d'esquenes a "eixe senyor penjat"...
La pregunta és:
Es poden fer berajot en una habitació on hi han imatges d' altres cultes o idolàtriques?
RESPOSTA
Una de les majors ‘guerres’ del judaisme, d’ençà el nostre Patriarca Avraham, és la que lliura contra l’idolatria. Per això convé tenir-ne els conceptes clars.
Durant els primers anys del cristianisme, les questions de la ‘divinitat’ de Jesus i de l’adoració de les imatges estaven obertes: els cristians d’orígen jueu n’estaven en contra, mentres que els neòfits de procedència pagana no li veien cap inconvenient.
El Concili de Nicea posà les coses clares: el cristianisme proclama la divinitat de Jesus i no sols permet sinó que obliga l’adoració de les imatges dels sants cristians. Si fins aquell punt algú encara podia considerar el cristianisme com una secta del judaisme, aquí els conceptes es feren més clars que l’aigua: en el cristianisme triomfà la tendència pagana en aquestes dues questions, malgrat que en algunes altres pot mostrar gran semblança al judaisme.
I en aquestes dues questions no hi ha cap diferència entre el catolicisme i la gran majoria de les sectes protestants: Jesus és considerat déu (o part de déu) i la veneració de la creu (com la de qualsevulla atra icona de persones o de símbols) és idolatria, encara que els cristians no ho considerin així (vegeu Maimònides, exègesi dels Manaments, Avodà Zarà 1,3; Mixné Torà, Avodà Zarà 9, 4).
Per cert que en el fet de considerar Jesus com divinitat (com questió separada de l’idolatria) conjunta amb un ‘pare déu’ es forma la ‘coadoració’ que, segons Rabenu Tam (Sanhedrín 63, tosf. ‘asur’), està completament prohibida als jueus, però està permesa entre els no-jueus.
Al final de la plaga de la calamarsa, quan el Faraó implora que el Creador aturi el càstig, Moixé li diu (Èxode 9:29), «en sortir de la ciutat alçaré les meves mans al Senyor: els trons acabaran i no hi haurà més calamarsa, per tal que reconeguis que la Terra pertany al Senyor».
I expliquen els Savis (Raixi, ibid.) que la raó d’haver de sortir de la ciutat és per la presència dels ídols, no tan sols pel recel que qualcú pogués pensar que Moixé resava als ídols, sinó també pel fet que la seva presència impedeix el contacte entre la persona i el Creador: causen una interferència espiritual, al igual que la presència dels excrements o de sorolls forts que desbaraten l’atenció de la persona que vol prendre contacte amb el Creador.
Per tant, està prohibit resar o dir les benediccions, en un lloc on es poden veure els ídols, encara que no estiguin davant els ulls, però se poden tapar o se pot formar una ‘paret’ intermitja (amb un llençol o mobles compactes que arribin a una altura de 90 cm.) i a condició que no se pugui veure l’ídol.
I «alabat sia el Senyor D-éu nostre que té paciència i misericòrdia amb aquells que transgredeixen la Seva voluntat», i «que els iŀlumini el camí i reconeguin aviat la Veritat» (són, respectivament, la benedicció i l’oració que es diuen en veure l’idolatria, quan es veu per primera vegada després d’al menys 30 dies).
CASTELLANO
PREGUNTA
En el College nuevo de mi hija Ada es obligatorio comer allí. A nosotros, como la directora ha comprendido la necesidad, nos han hecho el favor de dejar que lleve la comida de casa, y la ponen aparte de los demás a esa hora, para evitar problemas. Ella come cada día en la comida que yo le preparo en una oficinita, y allí hay una estantería que tiene una figura de un crucifijo. Y Ada está diciéndome que siente que allí no debe de hacer las berajot de la comida, que podría salir al pasillo y hacerlas y luego volver a entrar, que aúnque se sentara de espaldas a "ese señor colgado". ..
La pregunta es:
Se pueden hacer berajot en una habitación donde hay imágenes de otros cultos o idolátricas?
RESPUESTA
Una de las mayores 'guerras' del judaísmo, desde nuestro Patriarca Avraham, es la que libra contra la idolatría. Por eso conviene tener los conceptos claros.
Durante los primeros años del cristianismo, las cuestiones de la 'divinidad' de Jesús y de la adoración de las imágenes estaban abiertas: los cristianos de origen judío estaban en contra, mientras que los neófitos de procedencia pagana no le veían ningun inconveniente.
El Concilio de Nicea puso las cosas claras: el cristianismo proclama la divinidad de Jesús y no sólo permite sino que obliga a la adoración de las imágenes de los santos cristianos. Si hasta ese punto alguien todavía podía considerar el cristianismo como una secta del judaísmo, aquí los conceptos se hicieron más claros que el agua: en el cristianismo triunfó la tendencia pagana en estas dos cuestiones, aunque en algunas otras puede mostrar gran parecido al judaísmo.
Y en estas dos cuestiones no hay ninguna diferencia entre el catolicismo y la gran mayoría de las sectas protestantes: Jesus es considerado dios (o parte de dios) y la veneración de la cruz (como la de cualquier otra icono de personas o de símbolos ) es idolatría, aunque los cristianos no lo consideren así (ver Maimónides, exégesis de los Mandamientos, Avoda Zara 1,3; Mishné Torá, Avoda Zara 9, 4).
Por cierto que en el hecho de considerar Jesus como divinidad (como cuestión separada de la idolatría) conjunta con un 'padre dios' se forma la 'coadoración' que, según Rabenu Tam (Sanhedrín 63, tosf. 'Asur'), está completamente prohibida a los judíos, pero está permitida entre los no-judíos.
Al final de la plaga del granizo, cuando el Faraón implora que el Creador detenga el castigo, Moshé le dice (Éxodo 9:29), «al salir de la ciudad alzaré mis manos al Señor: los truenos acabarán y no habrá más granizo, para que reconozcas que la Tierra pertenece al Señor».
Y explican los Sabios (Rashi, ibid.) Que la razón de tener que salir de la ciudad es por la presencia de los ídolos, no sólo por el recelo que alguien pudiera pensar que Moshé rezaba a los ídolos, sino también por el hecho de que su presencia impide el contacto entre la persona y el Creador: causan una interferencia espiritual, al igual que la presencia de los excrementos o ruidos fuertes que desbaratan la atención de la persona que quiere tomar contacto con el Creador.
Por lo tanto, está prohibido rezar o decir las bendiciones, en un lugar donde se pueden ver los ídolos, aunque no estén ante los ojos, pero se pueden tapar o se puede formar una 'pared' intermedia (con una sábana o muebles compactos que lleguen a una altura de 90 cm.) y a condición de que no se pueda ver el ídolo.
Y «alabado sea el Señor D-os nuestro que tiene paciencia y misericordia con aquellos que transgreden Su voluntad», y «que les ilumine el camino y reconozcan pronto la Verdad» (son, respectivamente, la bendición y la oración que se recitan al ver la idolatría, cuando se ve por primera vez después de al menos 30 días).
dijous, 21 de gener del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
trencanous
CATALÀ
PREGUNTA
RESPOSTA
Depèn si l'heu comprat ara, o si el tenieu anteriorment a la kaixerització de la vostra cuina, o si encara pertany a una altra persona no-jueva i voltres el voleu usar amb el seu permís.
Si és segur que no l'empraren més que per trencar closques i ara és vostre, basta fer-li tevilà (submergir-lo en el miqvé [bany ritual] o en un manantial o en la mar) i no és necessari res més.
I això, encara, en cas de ser metaŀlic o de vidre, però si és de fusta, de carei o d'os, tampoc necessita tevilà. Quant al plástic, es fa tevilà sense berakhà.
Si no és propietat vostra, no necessita tevilà.
Si és possible que hagui estat en contacte corrent (o sia, més d'una vegada) amb menjar calent (més de 45ºC.) serà necessari kaixeritzar-lo: introduint-lo dins un recipient amb aigua bullint i detergent.
CASTELLANO
PREGUNTA
RESPUESTA
Depende si la han adquirido ahora, o si lo tenían anteriormente a la kasherización de la cocina, o si aún pertenece a otra persona no-judía y vosotros la quereis usar con su permiso.
Si es seguro que no lo utilizaron más que para romper cáscaras y ahora es vuestro, basta hacerle tevilá (sumergirlo en el Miqvé [baño ritual] o en un manantial o en el mar) y no es necesario nada más.
Y eso, aún, en caso de ser metálico o de cristal, pero si es de madera, de carey o de hueso, no necesita tevilá. En cuanto al plástico, se hace tevilá sin berajá.
Si no es propiedad vuestra, no necesita tevilá.
Si es posible que haya estado en contacto corriente (o sea, más de una vez) con comida caliente (más de 45 º C.) será necesario kasherizarlo: introduciéndolo en un recipiente con agua hirviendo y detergente.
PREGUNTA
Un utensili de fusta que serveix per a partir anous que ha estat en cuina no kosher, cal kosheritzar-lo per a poderlo usar? es pot kosheritzar?
RESPOSTA
Depèn si l'heu comprat ara, o si el tenieu anteriorment a la kaixerització de la vostra cuina, o si encara pertany a una altra persona no-jueva i voltres el voleu usar amb el seu permís.
Si és segur que no l'empraren més que per trencar closques i ara és vostre, basta fer-li tevilà (submergir-lo en el miqvé [bany ritual] o en un manantial o en la mar) i no és necessari res més.
I això, encara, en cas de ser metaŀlic o de vidre, però si és de fusta, de carei o d'os, tampoc necessita tevilà. Quant al plástic, es fa tevilà sense berakhà.
Si no és propietat vostra, no necessita tevilà.
Si és possible que hagui estat en contacte corrent (o sia, més d'una vegada) amb menjar calent (més de 45ºC.) serà necessari kaixeritzar-lo: introduint-lo dins un recipient amb aigua bullint i detergent.
CASTELLANO
PREGUNTA
Un utensilio de madera que sirve para partir nueces que ha estado en cocina no kosher, hay kosherizar-lo para poderlo usar? se puede kosherizar?
RESPUESTA
Depende si la han adquirido ahora, o si lo tenían anteriormente a la kasherización de la cocina, o si aún pertenece a otra persona no-judía y vosotros la quereis usar con su permiso.
Si es seguro que no lo utilizaron más que para romper cáscaras y ahora es vuestro, basta hacerle tevilá (sumergirlo en el Miqvé [baño ritual] o en un manantial o en el mar) y no es necesario nada más.
Y eso, aún, en caso de ser metálico o de cristal, pero si es de madera, de carey o de hueso, no necesita tevilá. En cuanto al plástico, se hace tevilá sin berajá.
Si no es propiedad vuestra, no necesita tevilá.
Si es posible que haya estado en contacto corriente (o sea, más de una vez) con comida caliente (más de 45 º C.) será necesario kasherizarlo: introduciéndolo en un recipiente con agua hirviendo y detergente.
diumenge, 10 de gener del 2010
Mal de ojo
Pregunta de Laura Dafna
Shavua tov Rav...tenia una pregunta que hacerle...cuando una mujer esta embaraza, desde que mes puede comprar las cosas que necesitará, besrat Ashem, para el bebé? en Sefarad no es como ba Aretz que se encargan las cosas en la tienda y sé puede dejar hasta que nace el bebé...si se compran cosas, se pueden tener en casa o es mejor dejarlas en casa de un familiar?
Todá rabá
RESPUESTA
Shalom Laura Dafna
No hay ninguna prohibición en comprar cosas para el bebé.
El único 'problema' es el llamado 'ayin ha-ra', o mal de ojo, que no todo el mundo lo tiene en cuenta.
Normalmente, el mal de ojo aparece sólamente cuando hay motivos muy señalados para desearle mal a alguien: cuando una persona hace alarde de su riqueza o de su poder, o cuando tiene el viento en popa de forma extraordinaria y se atrae la envidia de los vecinos.
El mal de ojo depende mucho de quien lo 'padece', o sea, de si se lo toma demasiado en serio o no: cuanto más miedo se le tiene, más daño puede causar, ya que tiene muchísimo (no todo) de psicología.
Hay muchísimas personas que no le hacen ningún caso y lo tienen por superstición y así dice el Rambam (Maimónides) que no se le debe temer en absoluto.
De todos modos no es un pecado o un desatino tenerlo en cuenta.
Por ello hay muchos que se abstienen de 'proclamar' el embarazo hasta que éste es evidente: cuando el vientre de la mujer no puede ser disimulado.
A partir de este momento, ya no hay problema de comprar lo necesario.
Debemos tener en cuenta que una de las explicaciones del 'mal de ojo' se refiere a la confianza en uno mismo, o en la naturaleza, 'olvidando' que todo sigue en manos del Creador, y que el hecho de haber comprado la cuna y los pañales no significa que el nacimiento del bebé sea asunto ‘cerrado’ e inmutable: por lo tanto debemos seguir rezando al Creador que tanto el embarazo como el parto estén libres de problemas terapéuticos o psíquicos, tanto de la madre como del bebé.
Shavua tov Rav...tenia una pregunta que hacerle...cuando una mujer esta embaraza, desde que mes puede comprar las cosas que necesitará, besrat Ashem, para el bebé? en Sefarad no es como ba Aretz que se encargan las cosas en la tienda y sé puede dejar hasta que nace el bebé...si se compran cosas, se pueden tener en casa o es mejor dejarlas en casa de un familiar?
Todá rabá
RESPUESTA
Shalom Laura Dafna
No hay ninguna prohibición en comprar cosas para el bebé.
El único 'problema' es el llamado 'ayin ha-ra', o mal de ojo, que no todo el mundo lo tiene en cuenta.
Normalmente, el mal de ojo aparece sólamente cuando hay motivos muy señalados para desearle mal a alguien: cuando una persona hace alarde de su riqueza o de su poder, o cuando tiene el viento en popa de forma extraordinaria y se atrae la envidia de los vecinos.
El mal de ojo depende mucho de quien lo 'padece', o sea, de si se lo toma demasiado en serio o no: cuanto más miedo se le tiene, más daño puede causar, ya que tiene muchísimo (no todo) de psicología.
Hay muchísimas personas que no le hacen ningún caso y lo tienen por superstición y así dice el Rambam (Maimónides) que no se le debe temer en absoluto.
De todos modos no es un pecado o un desatino tenerlo en cuenta.
Por ello hay muchos que se abstienen de 'proclamar' el embarazo hasta que éste es evidente: cuando el vientre de la mujer no puede ser disimulado.
A partir de este momento, ya no hay problema de comprar lo necesario.
Debemos tener en cuenta que una de las explicaciones del 'mal de ojo' se refiere a la confianza en uno mismo, o en la naturaleza, 'olvidando' que todo sigue en manos del Creador, y que el hecho de haber comprado la cuna y los pañales no significa que el nacimiento del bebé sea asunto ‘cerrado’ e inmutable: por lo tanto debemos seguir rezando al Creador que tanto el embarazo como el parto estén libres de problemas terapéuticos o psíquicos, tanto de la madre como del bebé.
divendres, 8 de gener del 2010
Roix Hódeix - Rosh Jódesh
(Català)
Roix Hódeix
Pregunta de Baruj,
Tinc una consulta sobre Roix Hódeix. Vejam, conec les dades més bàsiques sobre Roix Hódeix: la importància clau que tenia antigament l'observació visual de la lluna per establir els mesos; les celebracions especials un cop el Sanhedrí declarava el nou mes; i amb el Temple destruït, com queda reflexat Roix Hódeixa les nostres Tefilot i Brakhot; o el fet que algunes dones no treballen en Roix Hódeix.
Però el que recerco té més a veure amb el significat de Roix Hódeix , el seu contingut, el seu missatge. Dir-me a mi mateix que és, com llegeixo arreu, una "festivitat menor", i oblidar-me del tema, no entra dintre del meu tarannà.
L'any passat, estudiant la festivitat de Sukkot amb un shiur que constava íntegrament de preguntes per entendre aquesta celebració a partir de la Torà, em vaig trobar amb una parell de temes que van provocar que comencés a fer-me preguntes sobre Roix Hódeix. Per una banda, les festivitats a la Torà venen acompanyades per una explicació del seu motiu, que normalment té a veure amb la història de la Redempció d'Israel, però també sovint apareixen temes agrícoles relacionats, o tots dos temes alhora. Però amb Roix Hódeix no es diu res, només els sacrificis que s'havien d'oferir al Temple, cap raó relacionada amb la Redempció o amb el cicle agrícola.
I per una altra banda, precisament el tema dels sacrificis accentuava les meves preguntes sobre Rosh Jodesh. Tenint en compte el nombre d'animals oferts (Bous, Bocs i Xais), deixant apart els sacrificis diaris i el addicional de Xabat , els sacrificis de les festivitats semblen seguir una pauta. Per un costat els Hagei Tixrei o Y'mei Hadin tenen un esquema de 1 Bou - 1+1 Bocs - 7 Xais; i per una altra Regalim tenen un esquema de 2 Bous - 1+1 Bocs - 7 Xais (tot i que Sukkot es especial), i Roix Hódeix segueix l'esquema de Xaloix Regalim! I acostuma a aparéixer en un lloc preeminent, després dels sacrificis diaris i els de Xabat , precedint la resta de festivitats.
Quin punt de contacte té Roix Hódeix amb les Xaloix Regalim? Què el fa tan important que quan els grecs varen invair Israel, va ser una de les tres coses que varen prohibir, junt amb el Xabat i el Brit Milà? Tot plegat no té gens d'aspecte de "festivitat menor"...
RESPOSTA
Igualment ens podríem preguntar si és correcte segons el judaisme el celebrar cada any el dia de l’aniversari del nostre propi naixement, com fan moltes persones, preparant un bon pastís i coŀlocant espelmetes segons el nombre d’anys que han passat.
Els Savis ens ensenyen que la vida funciona en cicles : cicles més petits o més grans, cicles més personals o més universals. Cicles anuals o septennals o cinquantenaris. O mensuals o setmanals...
Cada començament de cicle vé acompanyat d’una crònica individual, familiar o nacional, una revisió del cicle passat, i d’una reivindicació o asseveració de propòsits en relació al que comença.
L’oració del Roix Hódeix comença diguent que és un «temps d’expiació», un temps d’autocrítica que ens indueixi a millorar el nostre comportament d’aquí endavant i per tant ens ajudi a rebre el perdó pel passat, i de preparació cap el pròxim mes: per tal de començar-lo des d’un punt net, nou, positiu, sense la feixuga càrrega del passat que ens pot desanimar i desesperar.
El mateix es fa en les Tres Festivitat de Pelegrinatge (Xloixà Regalim) i sobretot en Cap d’Any (Roix haXanà) i Iom Kippur. I el mateix hem de fer el dia del nostre aniversari personal.
La veritat és que també el dia de Xabbat es pot explicar així, ja que l’arrel de xabbat ‘x.b.t’ i la de retornar ‘x.b’ són propanes i, segons els nostres Savis, tenen el mateix sentit, per tal de proporcionar a l’ànima el retorn a la perspectiva adequada, a les degudes proporcions, als objectius originals.
Cal tenir en compte que roix hódeix = cap de mes, s’escriu sense la ‘waw’, i es pot llegir igualment com roix hadaix = cap nou : netejar el cap de les coses negatives del mes anterior.
La Torà ens proporciona contínuament noves oportunitats per millorar el nostre comportament, la nostra conducta, la nostra personalitat, la nostra ànima i el nostre cos. I hem de fer el possible per saber aprofitar-les.
L’especial, molt especial, que té el Cap de Mes, que feu que els grecs s’hi oposassin tant obertament, és el fet que la Torà divina posa en mans humanes la decissió de quan hauran de celebrar-se les Festivitats divines. En el moment que el Tribunal del Sanhedrí decideix que el començament del mes és avui i no demà, en realitat estan decidint si la Festivitat de Péssah o de Sucot seran en aquest dia o en aquell altre. El Tribunal podia demorar la decissió fins al vespre per tal que el dia que fos consagrat com ‘cap de mes’ fos el de demà i no el d’avui.
Això era completament inaccepatable pels grecs: podien acceptar una llei divina o una llei humana, però no podien comprendre o acceptar que existís una ‘interfície’ entre el Creador i les criatures, i més quan els que ‘decidien’ en questions divines eren els humans.
El missatge jueu que diu que l’ànima humana és un alè diví, que pot ‘viure’ la Presència Divina en aquest Món era un perill mortal pel que representava la civilització de la ciència humana independent.
(Castellano)
Rosh jódesh
Pregunta de Baruj,
Tengo una consulta sobre Rosh Jódesh (el dia primero del mes hebreo). Veamos, conozco los datos más básicos sobre Rosh Jódesh: la importancia clave la tenían antigüamente la observación visual de la luna para establecer los meses; las celebraciones especiales en el momento en que el Sanhedrín declaraba el nuevo mes; y con la destrucción del Templo, cómo queda reflejado el Rosh Jódesh en nuestras tefilot (oreciones) y Brajot (bendiciones); o el hecho que algunas mujeres no trabajen en Rosh Jódesh.
Pero lo que busco tiene más que ver con el significado del Rosh Jódesh, su contenido, su mensaje. Decirme a mí mismo que es, como puedo leer en algunos lugares, una «festividad menor» y olvidarme del tema, no entra dentro de mi modo de ser.
El año pasado, estudiando la festividad de Sucot (Las Cabañas) con un shiur (lección) que constaba íntegramente de preguntas para entender esta celebración a partir de la Torá, me encontré con unos temasque provocaron que comenzara a hacerme preguntas sobre el Rosh Jódesh. Por una parte,las Festividades de la Torá van acompañadas por una explicación de su motivo, que normalmente se refiere a la Historia de la Redención de Israel, pero a menudo aparecen también temas agrícolas relacionados, o los dos temas juntos. Pero con el Rosh Jódesh no dice nada, sólamente los sacrificios que debían ofrecerse en el Templo, pero ninguna razón relacionada con la Redención o con el ciclo agrícola.
Y por otra parte, precisamente el tema de los sacrificios acentuaba mis preguntas sobre el Rosh Jódesh. Teniendo en cuenta el número de animales ofrecidos (bueyes, carneros y corderos) dejando aparte los sacrificios diarios y el adicional de Shabat, los sacrificios de las Festividades parecen seguir una pauta. Por una parte los Jagué Tishré (las Fiestas del mes de Tishré) o Ymé HaDín (Días del Juício) tienen un esquema de 1 buey – 1+1 carneros – 7 corderos; y por otra parte los Shalosh Regalim (3 Pelegrinaciones) tienen un esquema de 2 bueyes, 1+1 carneros – 7 corderos (a pesar que Sucot es especial) ¡y el Rosh Jódesh sigue el esquema de Shalosh Regalim! Y suele aparecer en un lugar preeminente, después de los sacrificios diarios y de los de Shabat, precediendo al resto de las estividades.
¿Qué punto de contacto tiene el Rosh Jódesh con las Shalosh Regalim? ¿Qué lo convierte tan importante que cuando los griegos invadieron Israel, fué una de las tres cosas que prohibieron, junto con Shabat y Brit Milá (Circuncisión)? Todo junto, no tiene ningún aspecto de «festividad menor»...
RESPUESTA
Lo mismo nos podríamos preguntar si es correcto según el judaísmo el celebrar cada año nuestro cumpleaños, como hace mucha gente, preparando un buen pastel y colocando velitas según el número de años que hayan pasado.
Los Sabios nos enseñan que la vida funciona en ciclos: ciclos más pequeños o más grandes, ciclos más personales o más universales. Ciclos anuales o septenales o cincuentenarios. O menstruales o semanales...
Cada comienzo de ciclo viene acompañado de una crónica individual, familiar o nacional, una revisión del ciclo pasado y de una reivindicación o aseveración de propósitos frente al que empieza.
La oración de Rosh Jódesh comienza diciendo que es un «tiempo de expiación», un tiempo de autocrítica que nos induce a mejorar nuestro comportamiento de aquí en adelante y por lo tanto nos ayude a recibir el perdón por el pasado, y de preparación para el próximo mes: para poder comenzarlo desde un punto limpio, nuevo, positivo, sin la pesada carga del pasadoque podría desanimarnos o desesperarnos.
Lo mismo se hace en las Tres Festividades del Pelegrinaje (Shloshá Regalim) y sobretodo en el Año Nuevo (Rosh haShaná) y Yom Kippur. Y lo mismo debemos hacer en nuestro cumpleaños.
La verdad es que también en el día de Shabat puede explicarse así, ya que la raíz de Shabat es ‘Sh.B.T’ y la de retornar es ‘Sh.B’ son muy cercanas y, según nuestros Sabios, tienen el mismo sentido, para proporcionar al alma el retorno a la perspectiva adecuada, a las debidas proporciones, a los objetivos originales.
Debemos tener en cuenta que Rosh Jódesh = ‘cabeza del mes’ se escribe sin ‘waw’ y puede leerse igualmente como rosh jadash = ‘cabeza nueva’: limpiar la cabeza de las cosas negativas del mes anterior.
La Torá nos proporciona contínuamente nuevas oportunidades para mejorar nuestro comportamiento, nuestra conducta, nuestra personalidad, nuestra alma y nuestro cuerpo. Y debemos hacer todo lo posible para aprovecharlas.
Lo de especial, muy especial, que tiene el día del ‘Comienzo del Mes’, que hizo que los griegos se le opusieran tan abiertamente, es el hecho que la Torá pone en manos humanas la decisión de cuándo deberán celebrarse las Festividades divinas. En el momento en que el Tribunal del Sanhedrín decide que el comienzo del mes será hoy y no mañana, en realidad están decidiendo si la Fiesta de Pésaj o la de Sucot serán en tal día o en tal otro. El Tribunal puede demorar la decisión hasta la noche de modo que el día consagrado como ‘rosh jódesh’ sea mañana y no hoy.
Esto era completamente inaceptable para los griegos: podían aceptar una ley divina o una ley humana, pero no podían entender o aceptar que existiera una ‘interfaz’ entre el Creador y las criaturas, y más cuando los que ‘decidían’ en cuestiones divinas eran los humanos.
El mensaje judío que dice que el alma humana es un hálito divino, que puede ‘vivir’ la Presencia Divina en este Mundo era un peligro mortal para lo que representaba la civilización de la ciencia humana independiente.
Roix Hódeix
Pregunta de Baruj,
Tinc una consulta sobre Roix Hódeix. Vejam, conec les dades més bàsiques sobre Roix Hódeix: la importància clau que tenia antigament l'observació visual de la lluna per establir els mesos; les celebracions especials un cop el Sanhedrí declarava el nou mes; i amb el Temple destruït, com queda reflexat Roix Hódeixa les nostres Tefilot i Brakhot; o el fet que algunes dones no treballen en Roix Hódeix.
Però el que recerco té més a veure amb el significat de Roix Hódeix , el seu contingut, el seu missatge. Dir-me a mi mateix que és, com llegeixo arreu, una "festivitat menor", i oblidar-me del tema, no entra dintre del meu tarannà.
L'any passat, estudiant la festivitat de Sukkot amb un shiur que constava íntegrament de preguntes per entendre aquesta celebració a partir de la Torà, em vaig trobar amb una parell de temes que van provocar que comencés a fer-me preguntes sobre Roix Hódeix. Per una banda, les festivitats a la Torà venen acompanyades per una explicació del seu motiu, que normalment té a veure amb la història de la Redempció d'Israel, però també sovint apareixen temes agrícoles relacionats, o tots dos temes alhora. Però amb Roix Hódeix no es diu res, només els sacrificis que s'havien d'oferir al Temple, cap raó relacionada amb la Redempció o amb el cicle agrícola.
I per una altra banda, precisament el tema dels sacrificis accentuava les meves preguntes sobre Rosh Jodesh. Tenint en compte el nombre d'animals oferts (Bous, Bocs i Xais), deixant apart els sacrificis diaris i el addicional de Xabat , els sacrificis de les festivitats semblen seguir una pauta. Per un costat els Hagei Tixrei o Y'mei Hadin tenen un esquema de 1 Bou - 1+1 Bocs - 7 Xais; i per una altra Regalim tenen un esquema de 2 Bous - 1+1 Bocs - 7 Xais (tot i que Sukkot es especial), i Roix Hódeix segueix l'esquema de Xaloix Regalim! I acostuma a aparéixer en un lloc preeminent, després dels sacrificis diaris i els de Xabat , precedint la resta de festivitats.
Quin punt de contacte té Roix Hódeix amb les Xaloix Regalim? Què el fa tan important que quan els grecs varen invair Israel, va ser una de les tres coses que varen prohibir, junt amb el Xabat i el Brit Milà? Tot plegat no té gens d'aspecte de "festivitat menor"...
RESPOSTA
Igualment ens podríem preguntar si és correcte segons el judaisme el celebrar cada any el dia de l’aniversari del nostre propi naixement, com fan moltes persones, preparant un bon pastís i coŀlocant espelmetes segons el nombre d’anys que han passat.
Els Savis ens ensenyen que la vida funciona en cicles : cicles més petits o més grans, cicles més personals o més universals. Cicles anuals o septennals o cinquantenaris. O mensuals o setmanals...
Cada començament de cicle vé acompanyat d’una crònica individual, familiar o nacional, una revisió del cicle passat, i d’una reivindicació o asseveració de propòsits en relació al que comença.
L’oració del Roix Hódeix comença diguent que és un «temps d’expiació», un temps d’autocrítica que ens indueixi a millorar el nostre comportament d’aquí endavant i per tant ens ajudi a rebre el perdó pel passat, i de preparació cap el pròxim mes: per tal de començar-lo des d’un punt net, nou, positiu, sense la feixuga càrrega del passat que ens pot desanimar i desesperar.
El mateix es fa en les Tres Festivitat de Pelegrinatge (Xloixà Regalim) i sobretot en Cap d’Any (Roix haXanà) i Iom Kippur. I el mateix hem de fer el dia del nostre aniversari personal.
La veritat és que també el dia de Xabbat es pot explicar així, ja que l’arrel de xabbat ‘x.b.t’ i la de retornar ‘x.b’ són propanes i, segons els nostres Savis, tenen el mateix sentit, per tal de proporcionar a l’ànima el retorn a la perspectiva adequada, a les degudes proporcions, als objectius originals.
Cal tenir en compte que roix hódeix = cap de mes, s’escriu sense la ‘waw’, i es pot llegir igualment com roix hadaix = cap nou : netejar el cap de les coses negatives del mes anterior.
La Torà ens proporciona contínuament noves oportunitats per millorar el nostre comportament, la nostra conducta, la nostra personalitat, la nostra ànima i el nostre cos. I hem de fer el possible per saber aprofitar-les.
L’especial, molt especial, que té el Cap de Mes, que feu que els grecs s’hi oposassin tant obertament, és el fet que la Torà divina posa en mans humanes la decissió de quan hauran de celebrar-se les Festivitats divines. En el moment que el Tribunal del Sanhedrí decideix que el començament del mes és avui i no demà, en realitat estan decidint si la Festivitat de Péssah o de Sucot seran en aquest dia o en aquell altre. El Tribunal podia demorar la decissió fins al vespre per tal que el dia que fos consagrat com ‘cap de mes’ fos el de demà i no el d’avui.
Això era completament inaccepatable pels grecs: podien acceptar una llei divina o una llei humana, però no podien comprendre o acceptar que existís una ‘interfície’ entre el Creador i les criatures, i més quan els que ‘decidien’ en questions divines eren els humans.
El missatge jueu que diu que l’ànima humana és un alè diví, que pot ‘viure’ la Presència Divina en aquest Món era un perill mortal pel que representava la civilització de la ciència humana independent.
(Castellano)
Rosh jódesh
Pregunta de Baruj,
Tengo una consulta sobre Rosh Jódesh (el dia primero del mes hebreo). Veamos, conozco los datos más básicos sobre Rosh Jódesh: la importancia clave la tenían antigüamente la observación visual de la luna para establecer los meses; las celebraciones especiales en el momento en que el Sanhedrín declaraba el nuevo mes; y con la destrucción del Templo, cómo queda reflejado el Rosh Jódesh en nuestras tefilot (oreciones) y Brajot (bendiciones); o el hecho que algunas mujeres no trabajen en Rosh Jódesh.
Pero lo que busco tiene más que ver con el significado del Rosh Jódesh, su contenido, su mensaje. Decirme a mí mismo que es, como puedo leer en algunos lugares, una «festividad menor» y olvidarme del tema, no entra dentro de mi modo de ser.
El año pasado, estudiando la festividad de Sucot (Las Cabañas) con un shiur (lección) que constaba íntegramente de preguntas para entender esta celebración a partir de la Torá, me encontré con unos temasque provocaron que comenzara a hacerme preguntas sobre el Rosh Jódesh. Por una parte,las Festividades de la Torá van acompañadas por una explicación de su motivo, que normalmente se refiere a la Historia de la Redención de Israel, pero a menudo aparecen también temas agrícolas relacionados, o los dos temas juntos. Pero con el Rosh Jódesh no dice nada, sólamente los sacrificios que debían ofrecerse en el Templo, pero ninguna razón relacionada con la Redención o con el ciclo agrícola.
Y por otra parte, precisamente el tema de los sacrificios acentuaba mis preguntas sobre el Rosh Jódesh. Teniendo en cuenta el número de animales ofrecidos (bueyes, carneros y corderos) dejando aparte los sacrificios diarios y el adicional de Shabat, los sacrificios de las Festividades parecen seguir una pauta. Por una parte los Jagué Tishré (las Fiestas del mes de Tishré) o Ymé HaDín (Días del Juício) tienen un esquema de 1 buey – 1+1 carneros – 7 corderos; y por otra parte los Shalosh Regalim (3 Pelegrinaciones) tienen un esquema de 2 bueyes, 1+1 carneros – 7 corderos (a pesar que Sucot es especial) ¡y el Rosh Jódesh sigue el esquema de Shalosh Regalim! Y suele aparecer en un lugar preeminente, después de los sacrificios diarios y de los de Shabat, precediendo al resto de las estividades.
¿Qué punto de contacto tiene el Rosh Jódesh con las Shalosh Regalim? ¿Qué lo convierte tan importante que cuando los griegos invadieron Israel, fué una de las tres cosas que prohibieron, junto con Shabat y Brit Milá (Circuncisión)? Todo junto, no tiene ningún aspecto de «festividad menor»...
RESPUESTA
Lo mismo nos podríamos preguntar si es correcto según el judaísmo el celebrar cada año nuestro cumpleaños, como hace mucha gente, preparando un buen pastel y colocando velitas según el número de años que hayan pasado.
Los Sabios nos enseñan que la vida funciona en ciclos: ciclos más pequeños o más grandes, ciclos más personales o más universales. Ciclos anuales o septenales o cincuentenarios. O menstruales o semanales...
Cada comienzo de ciclo viene acompañado de una crónica individual, familiar o nacional, una revisión del ciclo pasado y de una reivindicación o aseveración de propósitos frente al que empieza.
La oración de Rosh Jódesh comienza diciendo que es un «tiempo de expiación», un tiempo de autocrítica que nos induce a mejorar nuestro comportamiento de aquí en adelante y por lo tanto nos ayude a recibir el perdón por el pasado, y de preparación para el próximo mes: para poder comenzarlo desde un punto limpio, nuevo, positivo, sin la pesada carga del pasadoque podría desanimarnos o desesperarnos.
Lo mismo se hace en las Tres Festividades del Pelegrinaje (Shloshá Regalim) y sobretodo en el Año Nuevo (Rosh haShaná) y Yom Kippur. Y lo mismo debemos hacer en nuestro cumpleaños.
La verdad es que también en el día de Shabat puede explicarse así, ya que la raíz de Shabat es ‘Sh.B.T’ y la de retornar es ‘Sh.B’ son muy cercanas y, según nuestros Sabios, tienen el mismo sentido, para proporcionar al alma el retorno a la perspectiva adecuada, a las debidas proporciones, a los objetivos originales.
Debemos tener en cuenta que Rosh Jódesh = ‘cabeza del mes’ se escribe sin ‘waw’ y puede leerse igualmente como rosh jadash = ‘cabeza nueva’: limpiar la cabeza de las cosas negativas del mes anterior.
La Torá nos proporciona contínuamente nuevas oportunidades para mejorar nuestro comportamiento, nuestra conducta, nuestra personalidad, nuestra alma y nuestro cuerpo. Y debemos hacer todo lo posible para aprovecharlas.
Lo de especial, muy especial, que tiene el día del ‘Comienzo del Mes’, que hizo que los griegos se le opusieran tan abiertamente, es el hecho que la Torá pone en manos humanas la decisión de cuándo deberán celebrarse las Festividades divinas. En el momento en que el Tribunal del Sanhedrín decide que el comienzo del mes será hoy y no mañana, en realidad están decidiendo si la Fiesta de Pésaj o la de Sucot serán en tal día o en tal otro. El Tribunal puede demorar la decisión hasta la noche de modo que el día consagrado como ‘rosh jódesh’ sea mañana y no hoy.
Esto era completamente inaceptable para los griegos: podían aceptar una ley divina o una ley humana, pero no podían entender o aceptar que existiera una ‘interfaz’ entre el Creador y las criaturas, y más cuando los que ‘decidían’ en cuestiones divinas eran los humanos.
El mensaje judío que dice que el alma humana es un hálito divino, que puede ‘vivir’ la Presencia Divina en este Mundo era un peligro mortal para lo que representaba la civilización de la ciencia humana independiente.
dimarts, 5 de gener del 2010
El Zodíac, El Zodíaco
(Català)
El Zodíac
Ja en la Creació de l’Univers diu la Torà (Gènesi 1:14-18) que els astres estan coŀlocats per tal de regir el Món, vol dir, que tenen la seva influència en el que passa a la Terra.
Els rabins expliquen que tots els pobles i cadascuna de les persones que els componen, estan influenciats per tot els que els enrevolta, principalment en el moment de la seva engendració i naixement, però també en moltes altres ocasions de la seva vida: el zodíac té la seva importància per predestinar no els fets sinó les tendències de cadascú.
De totes maneres, la Torà, en el Llibre del Deuteronomi (4:19-20), ja diu que totes aquestes influències són certes en referència als pobles de la Terra a excepció del Poble d’Israel.
I l’explicació és que tots els pobles de la Terra estan regits pels ‘emissaris’ o ‘intermediaris’ del Creador, ja que els pobles no poden ni volen que el Creador intervengui directament en les seves activitats diàries. Per tant els delega uns intermediaris. Cosa que, amb el temps, derivà en el culte idolàtric dels intermediaris, cosa que està completament prohibida, tant als jueus com a tots els altres pobles.
Però el Poble d’Israel, havent acceptat l’intervenció divina diària i en cadascun dels seus fets i pensaments ('Xmà [escolta] Israel: El Senyor és nostre D-éu', Deut. 6:4), se mereixen estar per damunt de totes les influències zodíaques. Aquest és el sinificat del verset: ‘son Poble és la porció del Senyor, i Ia’acov és la parceŀla de la seva heretat’ (Deuteronomi 32:9).
Pel Poble d’Israel, el zodíac és completament superflu.
(Castellano)
El Zodíaco
Ya en la Creación del Universo dice la Torá (Génesis 1:14-18( que los astros están colocados para poder regir el Mundo, y eso significa que tienen su influencia sobre lo que pasa en la Tierra.
Los Rabinos explican que todos los pueblos y cada una de las personas que los forman, están inluenciados por todo lo que les rodea, principalmente en el momento de su engendración y nacimiento, pero también en muchas otras ocasiones de la vida: el zodíaco tiene su importancia para predestinar no los hechos sino las tendencias de cada uno.
De todos modos, la Torá, en el Libro del Deuteronomio (4:19-20), ya dice que todas estas influencias son ciertas en referencia a los pueblos de la Tierra, con excepción del Pueblo de Israel.
Y la explicación es que todos los pueblos de la Tierra están regidos por los ‘emisarios’ o los ‘intermediarios’ del creador, ya que los pueblos no pueden ni quieren que el Creador intervenga directamente sobre sus actividades diarias. Por lo tanto les delega unos intermediarios. Cosa que, con el tiempo, derivó en el culto idólatra de los intermediarios, que está completamente prohibido tanto a los judíos como a todos los otros pueblos.
Pero el Pueblo de Israel, habiendo aceptado la intervención divina diaria y en cada uno de sus hechos y pensamientos ('shmá [escucha] Israel: El Señor es nuestro D-ios', Deut. 6:4), se merece estar por encima de todas las influencias zodíacas. Éste es el significado del versículo: ‘su Pueblo es su Porción y Ya’acov es la parcela de su herencia’ (Deuteronomio 32:9)
Para el Pueblo de Israel, el zodíaco es completamente supérfluo.
El Zodíac
Ja en la Creació de l’Univers diu la Torà (Gènesi 1:14-18) que els astres estan coŀlocats per tal de regir el Món, vol dir, que tenen la seva influència en el que passa a la Terra.
Els rabins expliquen que tots els pobles i cadascuna de les persones que els componen, estan influenciats per tot els que els enrevolta, principalment en el moment de la seva engendració i naixement, però també en moltes altres ocasions de la seva vida: el zodíac té la seva importància per predestinar no els fets sinó les tendències de cadascú.
De totes maneres, la Torà, en el Llibre del Deuteronomi (4:19-20), ja diu que totes aquestes influències són certes en referència als pobles de la Terra a excepció del Poble d’Israel.
I l’explicació és que tots els pobles de la Terra estan regits pels ‘emissaris’ o ‘intermediaris’ del Creador, ja que els pobles no poden ni volen que el Creador intervengui directament en les seves activitats diàries. Per tant els delega uns intermediaris. Cosa que, amb el temps, derivà en el culte idolàtric dels intermediaris, cosa que està completament prohibida, tant als jueus com a tots els altres pobles.
Però el Poble d’Israel, havent acceptat l’intervenció divina diària i en cadascun dels seus fets i pensaments ('Xmà [escolta] Israel: El Senyor és nostre D-éu', Deut. 6:4), se mereixen estar per damunt de totes les influències zodíaques. Aquest és el sinificat del verset: ‘son Poble és la porció del Senyor, i Ia’acov és la parceŀla de la seva heretat’ (Deuteronomi 32:9).
Pel Poble d’Israel, el zodíac és completament superflu.
(Castellano)
El Zodíaco
Ya en la Creación del Universo dice la Torá (Génesis 1:14-18( que los astros están colocados para poder regir el Mundo, y eso significa que tienen su influencia sobre lo que pasa en la Tierra.
Los Rabinos explican que todos los pueblos y cada una de las personas que los forman, están inluenciados por todo lo que les rodea, principalmente en el momento de su engendración y nacimiento, pero también en muchas otras ocasiones de la vida: el zodíaco tiene su importancia para predestinar no los hechos sino las tendencias de cada uno.
De todos modos, la Torá, en el Libro del Deuteronomio (4:19-20), ya dice que todas estas influencias son ciertas en referencia a los pueblos de la Tierra, con excepción del Pueblo de Israel.
Y la explicación es que todos los pueblos de la Tierra están regidos por los ‘emisarios’ o los ‘intermediarios’ del creador, ya que los pueblos no pueden ni quieren que el Creador intervenga directamente sobre sus actividades diarias. Por lo tanto les delega unos intermediarios. Cosa que, con el tiempo, derivó en el culto idólatra de los intermediarios, que está completamente prohibido tanto a los judíos como a todos los otros pueblos.
Pero el Pueblo de Israel, habiendo aceptado la intervención divina diaria y en cada uno de sus hechos y pensamientos ('shmá [escucha] Israel: El Señor es nuestro D-ios', Deut. 6:4), se merece estar por encima de todas las influencias zodíacas. Éste es el significado del versículo: ‘su Pueblo es su Porción y Ya’acov es la parcela de su herencia’ (Deuteronomio 32:9)
Para el Pueblo de Israel, el zodíaco es completamente supérfluo.
Pràctica del ioga - Práctica del Yoga
(Català)
Pràctica del Ioga
El ioga és un sistema religiós hindú per tal de controlar el cos i preparar-lo per la meditació i l’adoració dels déus hindús (que són molts i molt variats)
En temps moderns s’ha posat de moda la pràctica dels exercicis del ioga sense que això impliqui la participació en el culte idòlatre i se prenen les mantres com exercicis respiratoris i no com oració o quelcom per l’estil. De totes maneres, el judaisme no permet recitar les mantre com part de l’exercici ja que tenen un innegable poder espiritual que és precisament el que la Torà prohibeix.
Per tant es pot practicar el ioga, tant el denominat Haṭha yoga com el Rāja yoga, mentres es limiti a llurs components físics o atlètics.
També la denominada Sūrya namaskāra o ‘salutació al Sol’ es pot performar, ja que és un invent modern que no té que veure amb el culte idòlatra hindú.
Però està prohibit recitar les mantres o les biyes (om hrām, om mitrāya namaḥ, etc) ja que són part del culte hindú.
(Castellano)
Práctica del Yoga
El yoga es un sistema religioso hindú para controlar el cuerpo y prepararlo para la meditación y la adoración de los dioses hindúes (que son muchos y muy variados).
En tiempos modernos se ha puesto de moda la práctica de los ejercicios de yoga sin que ello implique la participación en el culto idólatra, y se toman las mantras como ejercicios respiratorios y no como oraciones o algo por el estilo. De todos modos, el judaísmo no permite recitar la mantra como parte del ejercicio ya que tiene un innegable poder espiritual, que es precisamente lo que la Torá prohibe.
Por lo tanto, puede practicarse el yoga, tanto el denominado Haṭha yoga como el Rāja yoga, mientras se limite a sus componentes físicos o atléticos.
Tambiém la llamada Sūrya namaskāra o ‘saludo al Sol’ puede realizarse, ya que es un invento moderno que no tiene que ver con el culto idólatra hindú.
Pero está prohibido recitar las mantras o las biyas (om hrām, om mitrāya namaḥ, etc) ya que son parte del culto hindú.
Pràctica del Ioga
El ioga és un sistema religiós hindú per tal de controlar el cos i preparar-lo per la meditació i l’adoració dels déus hindús (que són molts i molt variats)
En temps moderns s’ha posat de moda la pràctica dels exercicis del ioga sense que això impliqui la participació en el culte idòlatre i se prenen les mantres com exercicis respiratoris i no com oració o quelcom per l’estil. De totes maneres, el judaisme no permet recitar les mantre com part de l’exercici ja que tenen un innegable poder espiritual que és precisament el que la Torà prohibeix.
Per tant es pot practicar el ioga, tant el denominat Haṭha yoga com el Rāja yoga, mentres es limiti a llurs components físics o atlètics.
També la denominada Sūrya namaskāra o ‘salutació al Sol’ es pot performar, ja que és un invent modern que no té que veure amb el culte idòlatra hindú.
Però està prohibit recitar les mantres o les biyes (om hrām, om mitrāya namaḥ, etc) ja que són part del culte hindú.
(Castellano)
Práctica del Yoga
El yoga es un sistema religioso hindú para controlar el cuerpo y prepararlo para la meditación y la adoración de los dioses hindúes (que son muchos y muy variados).
En tiempos modernos se ha puesto de moda la práctica de los ejercicios de yoga sin que ello implique la participación en el culto idólatra, y se toman las mantras como ejercicios respiratorios y no como oraciones o algo por el estilo. De todos modos, el judaísmo no permite recitar la mantra como parte del ejercicio ya que tiene un innegable poder espiritual, que es precisamente lo que la Torá prohibe.
Por lo tanto, puede practicarse el yoga, tanto el denominado Haṭha yoga como el Rāja yoga, mientras se limite a sus componentes físicos o atléticos.
Tambiém la llamada Sūrya namaskāra o ‘saludo al Sol’ puede realizarse, ya que es un invento moderno que no tiene que ver con el culto idólatra hindú.
Pero está prohibido recitar las mantras o las biyas (om hrām, om mitrāya namaḥ, etc) ya que son parte del culto hindú.
Benedicció de 'Mezonot'
Hem entrat a un dels temes més complicats de la Torà!
Fins a tal punt, que hi havia famíles que feien ‘exàmens’ als candidats de nuvis, parant taula abundant i diversa davant ells per veure si sabien beneir correctament. Hi havia un rabí a Ieruixalaim que quan veia les dones que tornaven del mercat amb les senalles plenes de menjar, es preguntava ‘i com ho faran amb les benediccions!?’
Per saber quan se diu la benedicció de ‘hamotsi’ i quan la de ‘mezonot’ hem de tenir en compte aquestes normes.
Diferents tipus de 'mezonot'
a. Per ser ‘mezonot’, en primer lloc si en lloc de farina i aigua es tracta de farina i llet o farina i oli, o amb mel, etc, ja directament és ‘mezonot’.
b. Si es farina amb aigua, però li afegeixen un altre ingredient: llet, sucre, oli, mel, o condiments, depèn del gust que tengui: si se noten bé els ingredients afegits fins que li donen un gust diferent, serà ‘mezonot’. Aquí hi ha diferència entre aixkenazites i sefardites: pels aixkenazites, el gust ha de ser molt diferent per convertir-se en ‘mezonot’, mentres que pels sefardites basta que se noti el gust. Jo no sé quines proporcions han de ser, ja que hi ha ingredients que tenen gust fort i basta poc perquè se notin, i d’altres que si no n’hi posen gran quantitat no se notarà. Tot depèn del gust, i no de la quantitat!
c. Si se tracta de farina i aigua i són molt cuits i secs (bescuits = bizcochos), pels sefardim també són ‘mezonot’, tant si són salats o fats com si dolços. Però pels aixkenazites si no tenen mesclats altres ingredients (com ja he explicat a ‘b’) o si no els han pastat amb oli o llet, etc (com ja he explicat a ‘a’) seguiran amb la benedicció de ‘hamotsi’, com és per exemple les ‘matsot’, que els aixkenazites beneeixen ‘hamotsi’ tot l’any, i els sefaradites diuen ‘hamotsi’ només a Péssah’ (com ja explicaré a ‘f’).
d. Si es farina i aigua i la pasta l’han farcida amb metlles, panses, sucre, cabells d’àngel, o empanades de carn o formatge, puré de patates, etc, també és ‘mezonot’. Si se tracta de pasta de pa farcida de carn o formatge, millor menjar-la dins un àpat de pa,
e. fideus o macarrons dins la sopa sempre són ‘mezonot’.
Àpat 'regular'
f. Un «àpat ‘regular’» sempre requereix la benedicció de ‘hamotsi’, tant si és pa com si és un dels anteriors. Per tant si se menja quantitat de 224 grams del que ja hem dit que és ‘mezonot’, automàticament se converteix en ‘hamotsi’ i ‘bircat hamazon’: si sabien que en menjaries tant abans de començar, has de fer la ‘netilà’ i la benedicció abans de començar,
i si has començat amb poca quantitat, i has dit ‘mezonot’, i ara veus que vols menjar-ne més i arribar a la quantitat de 224 grams, pels aixkenazites has de fer ‘netilà’ i ‘hamotsi’ (i bircat hamazon), però pels sefardites és molt més complicat:
1. si no tenies intenció especial i quan acabes de menjar veus que has menjat més de 224 grams, dius la ‘bircat hamazon’ al final. (malgrat no haver beneït ‘hamotsi’)
2. si tenies intenció de menjar-ne poc i canvies d’idea i decideixes menjar més, has de tornar beneir el que vulguis menjar i ja dependrà de a quantitat que vols menjar a partir d’ara: si en vols menjar altres 224 grams, necessites ‘netilà’ i ‘hamotsi’; i si només segueixes menjat fins que el total entre tot el que mengis arribi als 224, has de tornar beneir ‘mezonot’ (ja que al començament no tenies intenció de menjar més) i al final ‘bircat hamazon’.
3. si hem de tenir en compte només la pasta dels ‘mezonot’ o també els altres ingredients (el farcit de carn o de formatge, etc) és una qüestió molt greu, i millor evitar-la. (o sia, menjar 224 grams de pasta)
4. igualment, si menges més de 168 grams peró menys de 244, també entres en dubtes, ja que uns rabins (posquim = legisladors) diuen que a partir dels 168 ja se considera «àpat regular», per tant convé evitar menjar-ne més de 168 i menys de 224 grams.
'Mezonot' dins un àpat de pa
5. si has menjat un àpat normal amb pa, i al final vols menjar pastís, depèn de si és perquè encara tens gana – no necessita cap benedicció; però si és per gust, per deixar gust dolç a la boca, etc, has de beneir ‘mezonot’ al començament, però la ‘bircat hamazon’ del pa al final ja els eximeix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)