dilluns, 9 d’agost del 2010

DEURES - DEBERES

PREGUNTA (CATALÀ)
Quina és l' actitud que cal recomanar a un xiquet, quan a l' escola els companys continuament li demanen el material que cadascú cal que duga de casa, i ells no el porten? Cal que diga és el meu material, no m'estorbes'?
O cal que diga: si, pren, encara que així dia derrere de dia no puga acabar els deures per tanta interrupció?

RESPOSTA:
Bona pregunta, Leah!
La Torà és una Llei de bondat, d'ajuda, de fer el bé al proïsme. Aquesta és la primera meta quan volem cumplir la Torà.
Per suposat que ha de ser bona també per nosaltres. No podem fer bé als altres 'a costa' nostra.
La millor resposta per aquestes preguntes la podem treure del mateix verset del Llib...re del Levític 19,18 'estimaràs el proïsme com a tu mateix', vol dir, comporta't amb l'altre així com voldries que fessin amb tu.
El que jo faria és deixar-li-ho, demostrant la meva empatia i les meves ganes d'ajudar, però explicant que en surtiré perjudicat si no me'l tornen aviat i que així en sortirien tots perjudicats. I si veig que es repeteix i l’altre no s’esforça en fer la seva tasca, explicar-li molt amicablement que així mai no aprendrà res i a mí també me perjudica quan no el tenc a mà i no puc seguir la meva tarea.

PREGUNTA (CASTELLANO)
¿Cuál es la actitud que hay que recomendar a un niño, cuando en la escuela los compañeros continuamente le piden el material que cada uno debe lleve de casa, y ellos no lo llevan? ¿Debe decir es mi material, no me molestes '?
O es necesario que diga: si, toma, aunque así en el último día no pueda acabar los deberes por tanta interrupción?

RESPUESTA:
¡Buena pregunta, Leah!
La Torá es una Ley de bondad, de ayuda, de hacer el bien al prójimo. Esta es la primera meta cuando queremos cumplir la Torá.
Por supuesto que debe ser buena también para nosotros. No podemos hacer bien a los demás 'a costa' nuestra.
La mejor respuesta para estas preguntas la podemos sacar del mismo versículo del Libro del Levítico 19,18 'amarás al prójimo como a ti mismo', quiere decir, pórtate con el otro así como querrías que hicieran contigo .
Lo que yo haría es dejarle esto, demostrando mi empatía y mis ganas de ayudar, pero explicando que en surtiré perjudicado si no me vuelven pronto y que así saldrían todos perjudicados. Y si veo que se repite y el otro no se esfuerza en hacer su tarea, explicarle muy amicablemente que así nunca aprenderá nada y a mí también me perjudica cuando no lo tengo a mano y no puedo seguir mi tarea.